diumenge, 14 d’agost del 2011

Dies, hores, minuts, segons


Passen els dies i no tenim temps de veure-ho tot. Passem les hores conduint. Els minuts són petits instants per gaudir de cada petita meravella d'aquest petit-gran país. I els segons s'esfumen com qui no els ha conegut mai.

Com més descobreixo més ganes tinc de veure i fer més. Com més ganes en tinc més decepcionada estic perquè per més temps que tingués per passar-hi és impossible poder-ne disfrutar d'una mil·lionèssima part. Però bé, només es pot fer que aprofitar cada petit tresor i retenir-lo en la memòria o en alguns casos fotografiar-lo. Però estem veient que les fotos no fan justícia, no capten l'escència ni la immensitat o bé simplement ni tan sols allò tal com és, tan sols són com segons que passaran a formar part en un futur del passat.

Avui després de passar-nos unes 9 hores conduint, les 2 primeres la Laura, hem arribat a Nelson. Això està al nord de l'illa Sud. Hem acabat de fer la costa oest (famosa per les mines d'or del segle XIX) per arribar a la badia de Tasman i també ens hem arribat a la badia d'or. Demà creuarem cap l'altra illa. Passarem al nit a Wellington.

Ara ja tenim gairebé clar del tot la ruta dels pròxims dies: Wellington (Te Papa Museum & Mount Victoria), Tongariro National Park (si el temps acompanya farem l'excursió d'un dia a peu), Waitomo (visita a les famoses coves on a més hi ha cucs de llum), la part més nord de l'illa i finalment retornarem a Auckland.

Ara que tan sols hem queda una setmana justa per estar amb la Laura, em començo a enyorar. Només pensar que he de tornar a “la vida normal” que no en tindrà res, em fa molta mandra. I dic que no en tindrà res perquè encara no tinc allotjament, tinc previst estar-me d'alberg en alberg fins a trobar un pis assequible. I tot sense la meva germaneta... em sembla que la trobaré a faltar molt... Però tan sols he de pensar que d'aquí a que jo torni a ser a casa tan sols passaran dies, hores, minuts i segons i per sort o per desgràcia això mai canvia.

Només em puc dir que meravellós que és aquest país i la seva gent!