Whim

Enfilant ja la recta final a la meva aventura a l'altra punta del món!! Si els meus càlculs no fallen fa unes 22 setmanes que estic per aquí fent el lluç.

Una de les coses que ara ja m'ha quedat l'espina clavada, és viure a la ciutat dels gratacels i no haver pogut viure més amunt d'un quart pis!

Avui després de riure molt a costa del Gabriel, el meu professor, he après una paraula que si més no m'ha cridat l'atenció. Això no vol dir que no n'aprengui tot sovint, però aquesta l'he considerada digne de dedicar-li una menció especial aquí: WHIM- de sobte, de passada, i sovint idea extravagant, el pensament impulsiu o irracional. [caprici]

El perquè d'això té una explicació molt senzilla. I és que avui amb els meus companys de classe teniem la conya (o no) sobre fets i la paraula whim. Però encara no és hora de desvetllar-ho. Persnolament crec que és millor veure-ho.


El diumenge vaig sopar amb la Sue i la JiHye a casa meva i el dilluns van tornar a venir, però no a sopar. Les dues coreanes van poder fer de les seves, i tot i que la Sue estava malaltona va voler venir tant sí com no, eh! i jo encantadíssima de la vida, no us penseu. En alguns moments determinats em feien por i tot, més que res quan es posaven a xerrar en la seva llengua i no les entenia de res... Avui comentaris de tot tipus o no...


Aviat sabreu de què parlo... però primer m'hauria de comprar una càmera...