dissabte, 31 de desembre de 2011

Queenstown, capital dels esports d'aventura

Aquest lloc és famós per practicar quasi tota mena d'esports de risc: rafting, shotover jet, parapent, barranquisme, excursions amb quads, 4x4, motos aquàtiques, esquí a l'hivern, paracaigudisme, etc però sobretot sobretot ponting (bungy).

Ahir ens vem trobar amb la Tomoko de nou. Treballa en una agència de viatges i està viatjant per feina. I ahir era el seu dia lliure. Vem decidir fer un combinat d'activitats: shotover jet, helicopter, luge (una mena de cars), i gondola. Així que l'emoció i l'aventura no van faltar!

Per cert, encara no he escrit cap cop sobre les ditxoses mosques (sandflies) i les picades que tothom sense excepció rep. Tothom en té els peus i cames farcits.

Bé avui últim dia de l'any. Només desitjar-vos que tingueu una molt bona vetllada i que una bona entrada a l'any 2012, i que els desitjos es compleixin pel nou any! Salut!





divendres, 30 de desembre de 2011

Greymouth - Franz Josef - Queenstown

Aquesta és la ruta que he fet des del dia de Sant Esteve

A Franz Josef hi ha una de les glaceres del país. Té la particularitat de trobar-se a tan sols 200 metres sobre el nivell del mar. Així que va tocar explorar-ho una mica. Ens van equipar amb pantalons, jaquetes, grampons, guants i gorros i cap a caminar! L'ascens és lent, cada guia de reconstruir part dels esgraons per tal que els turistes puguem pujar-hi còmodament. És simplement impressionant. El gel blau, els colors, les vistes etc. Aquí hi haviem fet una ullada amb la Laura quan em va visitar el mes d'agost, i vaig tenir la sensació que la glacera havia retrocedit bastant.

Quan vem arribar vem anar a fer una capbussada a la piscines d'aigua calenta de just al davant del nostre allotjament. Que bé que es va posar! Vaig anar a dormir aplatanada.

L'endemà ens vem llevar a les 6 del matí per fer via cap a Queenstown. De camí vem visitar un llac a prop de la glacera Fox i el llac Wanaka. Ja a la tarda, poc abans d'arribar, vem fer una parada a AJ Hacket, pioners del ponting (Bungy jump). Uns quants atrevits van saltar. Jo, després de rumiar i de sentir els més valents dient que acollona de veritat, no ho he provat (de moment).

Un cop "a casa", em vaig retrobar amb la Sue (Corena) i la Tomoko (japonesa). Segurament demà el Tobias (suís) serà aquí. Ara toca pensar què farem per cap d'any.

Però el què toca ara és pensar quins esporsts d'aventura faré. El dia 1 de gener a les 7 del matí torno a viatjar de nou fins a l'extrem sud del país.

amb la Tomoko, ahir a Queenstown

Franz Josef Glacier


Wanaka

Bungy jump

Queenstown de nit, vistes des del llac (11pm)

dimarts, 27 de desembre de 2011

Boxing day - Sant Esteve

Havent dormit en un llit dins una tenda, a les 9 del matí vem enfilar ruta que ens ha portat a Greymouth, nord de la costa oest de l'illa sud. El dia marevellós: calor, sol, pocs núvols, un airet refrescant...

De camí vem visitar una colònia de lleons marins, Truman track (una caminet fins a una cala amb una cascada) i Pankackes Rocks (rocs amb forma de patís). Aquest últim lloc ja hi havia estat amb la Laura i llavors el dia no ens va acompanyar massa.

Per cert la meva nova amiga és Austríaca, es diu Natasha, té 30 anys i fa 4 mesos que està treballant d'au-pair a Queenstown.

Demà arribarem a  Fox Glacier i demà passat hi farem una excursioneta. I el dia 29 per fi a Queenstown! Tothom serà allà: alguns amics d'Auckland i la gent del bus.

diumenge, 25 de desembre de 2011

Un Nadal d'estiu


Un Nadal molt i molt especial i molt diferent. Després de preparar el sopar el divendres i anar-nos al llit a les tantes, la Risa es va haver de llevar d'hora per anar a treballar. Després dia enfeinat organitzant de nou equipatge, rentadores, acabant de fer els últims preparatius pel sopar de Nadal etc. La Jasmyn (Holandesa) va arribar al migdia. Vem fer les compres d'última hora i cap a sopar!

El sopar va ser únic: la millor cuina de diversos països d'arreu del món (Malàsia, Rússia, Alemanya, Japó, Taiwan, Turquia, Catalunya i algun més que potser em deixo). Després de menjar la deliciosa mariscada picant, que ni tant sols vaig trobar el gust del marisc, van venir les postres i l'intercanvi de regals. La celebració es va fer a la casa dels convidats dels “avis” d'una de les noies que està treballant aquí d'au-pair. Impressionants vistes a la platja de Tahunanui. La nit de Nadal hi va haver la millor posta de sol que mai he vist a Nova Zelanda, quin cel, quins colors! Vem veure “Mama mia” i després tots junts vem anar a la catedral.

Avui dia de Nadal, tot just havent parat el despertador he rebut una trucada molt especial: la família a punt de fer cagar el tió. Però el meu dia tot just acabava de començar. Platja, spa (jacuzzi d'aigua calenta), més platja (Golden Bay) i finalment Marahau. Aquí passaré la nit. A la tarda de platja, hem recollit musclos i més tard els hem fet a la brasa, deliciosos. No tothom ha pensat el mateix però, així que més per mi! Han estat acompanyats amb delicioses boles d'arròs japoneses i de pastís de Nadal.

Aquesta setmana ha sigut una de les millors que mai que tingut. Sembla mentida com de ràpid passa el temps. Sembla ahir quan li vaig prometre a la Risa que la visitaria a Nelson, d'això ja fa dos mesos. Una setmana intensa visquent el millor de cada moment, només gaudint. La companyia d'una bona amiga sempre és gratificant. Però quan això va acompanyat de conèixer les seves amistats i que et facin sentir com si també fossin teves, no té preu. Haver pogut passar el Nadal en tan bona companyia no passa sempre. I això és gràcies a la japonesa, la Lionie (alemanya), la Jasmyn i tota la gent de cal “Happy House” i companyia.

Per cert, sembla que ni aquí no em puc escapar d'alguns clàssics nadalencs. Per exemple, la peli “sol a casa”.

I demà continuar viatjant per la costa oest avall fins arribar a Queenstown on faré una parada de 3 dies per tal de passar el cap d'any, allà espero trobar-me la Sue i la seva amiga, la Tomoko i qui sap si algú més.



This was the most special Christmas that I've ever had. With Risa, Lionie, Jasmyn, Happy House people & cia. Yesterday’s dinner was really good. There were dishes all over the world, spicy food included. The place was a marvelous house in front of Tahunanui Beach in Nelson. The sunset was the best I've seen in NZ. We exchange presents and we watch “Mamma mia”. Tomorrow travelling again: West coast, until Queenstown where I'm going to be for New Year Eve.





dissabte, 24 de desembre de 2011

Vigílies de Nadal

Aquesta setmana ha estat plena d'emocions i aventures. Amb la Risa hem fet de les nostres. Això de que s'acosti Nadal i ser estiu és una passada. Ni la Risa ni jo ens sembla que demà sigui Nadal!!

Vem fer una barbacoa a la platja, vem cuinar tonelades de sushi amb els seus amics, sopar de despedida d'un amic seu, visita a Mapua (prop de Nelson), ens hem posat morenes, preparatius pel sopar de Nadal etc.

Ahir ens vem fer una excursioneta. Ens vem arribar a Blenheim a 130km de Nelson. Vem anar a buscar cireres, ens les vem menjar. Vem visitar la ciutat, que per cert, si Nelson m'encanta Blenheim encara és més maco. A la tornada vem anar al centre geogràfic de Nova Zelanda, situat a Nelson.

I com que encara vem tenir temps per avorrir-nos, vem fer mermelada de cireres i galetes  (amb la mermelada que vem fer).

Avui toca sopar de Nadal. Tot a punt. Ho celebrarem amb els seus amics, cap a una vintena. Vaja, com per sentir-se com a casa amb tota aquesta gentada. Un noi de Malàsia cuinarà alguna cosa per tothom i la gent portarà menjar. Per cert, haig de dir que els canelons no hi faltaran! Després vindran els regals.

Demà marxo. Una pena. Després d'una setmana amb la Risa, continuaré viatjant. Primer destí: Marahau (Abel Tasman) i d'aquí cap a la costa oest fins arribar a Queenstown on passaré el cap d'any.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Nelson

Ahir dilluns, a les 7 del matí vaig afar el ferri de Wellington a Picton, és a dir de l'illa nord a la del sud. Allà per casualitat em vaig trobar el Tobi, un alemany que vaig conèixer a Auckland i és amic d'una meva companya de classe.

Un cop a Picton tocava fer via cap a Nelson. Però no em va venir de gust anar amb bus. Així que vaig fer camí cap a la carretera principal i en 5 minuts ja m'havien carregat. Un senyor de 50 anys que s'ha agafat mig any de relax per pescar i relaxar-se. Em va deixar més o menys a mig camí. Després em van carregar una parella de Toronto (Canadà). Havia conincidit amb ells al ferri. Parlen francès (i anglès com jo el castellà) i estàn 3 setmanes de vacances aquí. Em van deixar a la porta de casa de la Risa (la meva amiga japonesa que viu a Nelson).

Vaig dinar, fer una migdiada i llavors va arribar la mestressa de la casa. A corre-cuita ens vem dirigir al gimnàs a on va ella, i vaig poder fer una classe de ioga gratis! Quin llamp de casa! Jardí, barbacoa de gas, jacuzzi, terrassa, balcó etc. En fi, una bona casa per un preu ben mòdic: res.

Avui mentre la Risa està treballant ha tocat fer una caminada de 40 min fins al centre, visita als carrers principals, de compres i ara a la biblioteca (no us penseu que a estudiar! sinó internet gratis). I és que això de poder dir que és gratis mola!!


Per cert, a Nelson la setmana passada hi van haver unes inundacions bèstials. De fet una de les carreteres principals encara està tancada. A la que vaig passar jo, encara hi ha esllavissades i arbres caiguts. En alguns trams donen pas alternatiu. Però ara està fent sol i caloreta, així que sembla que per Nadal tindrem estiu!!! 

M'estaré aquí fins el dia de Nadal.

Catedral de Nelson

Amb el Tobi al ferri de camí a Picton

Risa - Alba

diumenge, 18 de desembre de 2011

Wellington

Avui serà la meva última nit a Wellington. I per fi ha començat a arribar una mica de bon temps! Ara no us penseu que abundi gaire, si més no a la capital. I és que és el lloc més ventós de tot Nova Zelanda. Pel què sembla en té la culpa l'estret de Cook (separa les dues illes). Tenen el récord dels cops de vents més forts de tot el país!

Avui ha toca visita al jardí botànic. Per arribar-hi hi hem anat amb el "cable car". Això no és més que una mena de cremallera tibat per cables. El jardins impressionants i les vistes també. A la tarda hem anat al Mont Victoria, amb unes vistes impressionants de la ciutat.

I a l'autocar he fet una bona amiga. Es diu Jasmyn i és d'Holanda. És metgessa i abans de començar a treballar està vitjant per Nova Zelanda i després farà una mini ruta per uns quants països asiàtics. Demà ens separarem, i la nit de Nadal vindrà amb mi i la Risa a Nelson o allà a on siguem.

I demà cap a l'illa sud hi falta gent! Retrobament amb la Risa després d'uns dos mesos que va marxar d'Auckland.


I com qui no vol la cosa el Nadal està arribant i la veritat és que no m'ho sembla. El temps passa tant ràpid!!! Sobretot quan es gaudeix de cada moment al màxim!

Compartint xocolata, compartint amor - Sharing chocolate bars, sharing love

Les normes del conductor funcionen. Tothom atent que no ens deixem a ningú! I les rajoles de xocolata van arribar el divendres al matí, concretament 8 rajoles!!! Així que tothom va poder gaudir d'un bocinet de l'amor experimentat per uns quants!

Després de Whakahora vem anar a National Park, on el mal temps ens va impedir fer la caminda al Tongariro. I el divendres vem arribar a Wellington. Jo m'hi estaré fins dilluns a les 7 del matí, quan agafaré el ferri per creuar a l'illa sud. Allà aniré a Nelson a casa de la Risa (la meva amiga japonesa) on m'hi estaré fins per Nadal.

A National Park, vaig tenir una visita inesperada. El Roman, suís, i el seu amic també eren allà enclaustrats a l'alberg sense poder fer res. Així que van venir a veure'm. I el millor de tot, ahir divendres també vem coincidir Wellington. La veritat és que quan penses que no tornaràs a veure més la gent i coincideixes per casualitat és simplement genial!!

Avui he fet cultura política: he visitat el parlament neozelandès (gratis), el mercat dels dissabtes i la ciutat. La veritat és que és molt més maco que no pas Auckland! No m'ho esperava que fós així!

dijous, 15 de desembre de 2011

Maketu - National Park


[English Version at the end]

D'aquests dies en vull destacar 2 coses: els temps plujós i les queixes de gent que no ha pogut dormir gràcies a la gent que ronca. La primera implica que no hem pogut fer ni visitar alguns llocs. Per exemple el dia que vem estar a Maketu no vem ni tan sols veure la platja ni el poble ni res més a part del lloc on vem passar la nit. Per cert, aquesta és l'àrea on uns mesos enrere hi va haver vessament de petroli al mar.

El cami de Maketu a Taupo vem fer una parada despres de Rotorua i abans de Golden Springs on vem poder gaudir de banys termals a l?aire lliure i gratis! Genial!

La meva “mania” a marejar-me dalt del bus no em deixa reposar. Però per acabar-ho d'adobar, vaig decidir provar “Zorbing”. Això no és ni menys que et fiques dins una pilota gegant (opció seca o amb aigua) i a rodar costa avall! El preu incloïa dues baixades. Personalment, em va decepcionar. Potser la opció amb amb aigua és un pèl millor. Tot i que sempre està bé provar coses noves, no val la pena pel preu que vaig pagar.

Ahir vem passar la nit a Whakahoro, a “Blue Duck Lodge” (ànec blau). Un lloc al mig del no res, on no hi ha cobertura de mòbils ni internet. Al costat d'un dels rius més importants de Nova Zelanda. Un lloc ple d'història i de paratges increïbles. Els propietaris de la finca, a part de rebre turistes, fan una feina de conservació de la natura, protecció dels ànecs blaus i dels kiwis. Aquí vaig quedar parada al descobrir que els porcs senglars, quan tenen gana són capaços de matar xais per veure'n els sucs gàstrics. Lloc molt recomanable de veure i visitar. Després de Rotorua, és el segon lloc que més m'ha agradat a l'illa nord fins al moment.

Avui tocava excursió al Tongariro. Malauradament com que des d'ahir la tarda no ha parat de ploure s'ha cancel·lat, així que no es pot fer res, ni tan sols una trista passejada pels voltants degut a que és tot un fangar. La sort és que poder passar el dia al costat del foc recompensa força.

Les normes del conductor

  1. estar al cas de qui seu al teu voltant per estar segur que no ens deixem a ningú pel camí
  2. Si algú gaudeix d'una bona experiència amb algú de sexe contrari o oposat, s'ha de regalar una rajola de xocolata al conductor.




[English Version]

Rain and people complaining about others snoring is what until the moment are people worried about. The first one means that most of the activities were cancelled or changed. For example the day we stayed in Maketu we couldn't see anything but the Maori lodge we stayed in.

Often, very often I feel dizzy on the bus. But this what not a problem for trying Zorbing. For those who doesn't know what it is, basically you have a ride inside a huge ball down to the hill. I felt it a bit disappointing and expensive after doing it, I expected to be funnier.

In the way between Maketu to Taupo we stopped in some place after Rotorua and before Golden Springs where we could enjoy a natural hot springs in the middle of the nature for free! So good!!

We spent last night in Blue Duck lodge, in Whakahoro. In the middle of nowhere. Where there's no signal nor internet. This is a place full of history and marvellous scenery. The owners are doing a conversational tasks: trying to make it a breeding place for blue ducks and kiwis. I could discover some incredible stories about the wild animals which are living there. Very advisable to visit. In my opinion, this is the second best place in the North Island (until the moment).

Today we were supposed to do Tongariro Crossing. Unfortunately, due to the rain it was cancelled. So we just can spent our time in the lodge doing absolutely nothing.

The driver's rules

  1. You have to know who is sitting around you in order not to forget anybody in the way.
  2. If somebody has a good experience with somebody else, doesn't matter with opposite or same sex, this people have to buy a chocolate bar for the driver.

dilluns, 12 de desembre de 2011

First days with rain - Gaudint dels primers dies de pluja!


[En català al final]

I've been travelling for 3 days. All with a marvellous weather: wind, cold, clouds and raining. It seems like the summer doesn't want allow me to enjoy my trip... Anyway, stop complaining!!!

My first day, on Saturday we had a “hot” bath in Hot Water Beach on Coromandel. Be careful people, it's really hot the water and what's more the sand can boil your feet (from my own experience). The night in Hahei was like a winter night!

In the group there are people from a lot of countries, and for the first time in New Zealand there is no Asian people! Canada, Ireland, England,USA, Switzerland, Italy and Holland and maybe some I've already forget. Everyday there's somebody new and we “loose” somebody. Good fun altogether!

Next day Raglan, in the west coast. I could enjoy trying a new sport which I really I would like to do again, just for seeing again the teacher... The night in the lodge was so good, and we could see glowworms for free! No cooking for a while is rewarding! The bus driver usually does for us.

Today was a long journey Raglan stopping in Waitomo, which I didn't visit as I did when Laura was here. Next was a freezing jump on one river, before Rotorua, on the way to Maketu (Bay of Plenty, east coast not very far from Coromandel).

So tonight we had no option: dinner, Maori lessons of Toi for the girls and Haka for the guys, sleeping with mattress in the same place and tomorrow breakfast included. It was a good experience, but the price we payed I think it's very very expensive.
My travel plan - El meu viatge
 _________________________________________________________________________


Després de viatjar 3 dies només em puc queixar el marevellós temps que ens està acompanyant: vent, fred, núvols I pluja. Sembla que l'estiu no em vulgui deixar gaudir del vitge...

El meu primer dia, el dissabte ens vem banyar a la platja d'aigua calenta a Coromande. Per cert, aneu amb compte: l'aigua és calenta de veritat I la sorra pot escalivar els peus (parlo per experiència). La nit la vem passar a Hahei on semblava que fós ple hivern!

El grup està format per gent d'arreu I per primer cop a Nova Zelanda no hi ha asiàtics! Canadà, Irlanda, Anglaterra, USA, Suïssa, Itàlia i Holanda I probablement algún més que em deixo. Cada dia hi ha alguna gent que abandona el grup I d'altres que s'afegeixen. Divertit!

El dia següent a Raglan, a la costa oest. Aquí vaig provar un nou esport: surf. Mooooolt recomanable, especialment per un dels professors... A la nit vem poder gaudir dels cucs de llums gratis. El fet de no haver de cuinar m'estalvia molts maldecaps (per cert, el conductor generalment també és el nostre xef).

Avui ha tocat un dia llarg de viatge. Desde Raglan cap a Waitomo (coves, que no he visitat ja que les vaig veure amb la Laura). A mig camí de Maketu, abans de Rotorua, ens hem aturat a fer un salt en un ràpid d'un riu. L'aigua congelada sempre va bé per activar la circulació (I per dir penjaments també).

Vetllada Maori. Dinar, espectacle I classes per aprendre Toi per les noies I Haka pels nois. Aquesta nit dormirem aquí en matalassos al terra tots plegats. Realment una experiència molt recomenable si no fós per l'abusiu preu.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Final dels estudis, principi del viatge

{escrit el dissabte 10/12/11}

Després de fer el ruïnós examen del CAE, per fi ha arribat la llibertat. Així que ahir divendres amb els companys de classe, vem llogar una furgoneta i fem anar a prendre el sol i banyar-nos a Piha Beach. Segons ens va dir el vigilant, un dels llocs més perillosos per banyar-se ja que es troba entremig de dues roques i les corrents són fortes. I si a més li sumes el vent que ahir bufava, provocava unes onades perfectes per divertir-se una estona.

A la tarda acabar d'empaquetar i fer una visita a la Kerree. I després la última nit a Auckland. Emotiva. Molts dels companys marxen així que va ser l'últim dia per a molts, principalment pels meus companys de classe. La Semi, la Tina, el Marc, el Tobías, el Masa, la Henny i potser algú més que em deixo. Quan al gener tornaré seran 4 gats ben mal comptats els que quedaran dels que he anat coneixent durant aquests últims 6 mesos.

I aquest matí, a les 8.00 he agafat l'autocar que em portarà arreu durant les properes setmanes. Avui ha tocat el torn de la platja d'aigua calenta (Hot Water Beach) a Coromandel. El dia no ha acompanyat massa, però tot i així ens hem banyat amb les piscines i a l'oceà. Imagineu-vos si és calenta la sorra i l'aigua que m'he escalivat un peu! Volguent-m'he escapar encara ha sigut pitjor, l'aigua cremava, però la sorra és molt pitjor.

A l'illa Nord la ruta serà: Hahei (avui, est), Raglan (oest), Taupo (centre), National Park (no gaire lluny de Taupo), Wellington (sud). Després cap al dia 19 de desembre creuaré a l'altra illa i aniré a Nelson (nord) on m'estaré fins Nadal amb la Risa (japonesa). Llavors continuaré la ruta primer per la costa oest, arribant a la part més sud i continuant pel centre on hi ha el Mont Cook, Christchurch (est, a la costa) i pujant fins a tornar a Auckland.

Per tant durant uns dies degut a les limitacions d'accés a internet no publicaré tant sovint com voldria per poder dir-vos com de bé m'ho estic passant sent estiu i viatjant en aquest país tant llunyà.

divendres, 9 de desembre de 2011

Takapuna and Santa

Today between packing my stuff I went to Takapuna. An Auckland suburb full of small shops and lively. The best: the marvellous beach next to the road. A quiet area but at the same time plenty of live. By the way, the bus to get there is cheaper than to go where I used to live in homestay!

What I found curious was the Christmas decoration. The streets are full of Sant going to the beach, surfing, lying etc.

When I arrived at home, packing again. But as I got estressed again, a visit to Mission Bay (the closest beach to the city centre) helped a lot! This was the second time I went there, the first one was on winter. Still a nice place.Tomorrow Piha beach. Such a life!!!


This week is a hard "good bye" week. Even thought I'm not leaving New Zealand yet, almost all my friends are going back home while I'll be traveling around. Sad times. But I prefer to think that maybe some day I'll meet all of them sooner or later in whatever place of the world, the ones that are already at home and the ones who will in a few days or weeks.
 






dimecres, 7 de desembre de 2011

CAE fet!

Avui per fi ha arribat el gran dia de l'examen. Però el dia ha començat com el rosari de l'Aurora.

A les 5 i poc de la matinada algú ha trucat el timbre del pis. Ningú n'ha fet ni putu cas. El segon cop, m'he llevat i ningú ha respost. A la tercera va la vençuda, tot i no respondre ningú he decidit obrir. 10 minuts més tard o així piquen a la porta, però no un suau "cloc" sinó amb el punys "pummm pummm pummm". Qui cullons és el desgraciat que fa això??? He obert la porta, era l'amiga de la meva companya de pis que fa unes setmanes que viu amb nosaltres però no té clau i es presenta quan li dóna la gana fent aparicions estelars com la d'avui. Només d'obrir li he dit "demà tinc l'exàmen" i la resposta ha sigut "ho sento, ho sento, ho sento..." a tocar-se el pebrots, no he pogut aclucar ull fins una hora més tard quan faltava poc per llevar-me.

Bé i ara toca explicar com és l'exàmen. Primer de tot quan el dilluns vem arribar ens fan fer omplir un qüestionari amb preguntes tipus "quant de temps fa que estudies anglès", país, llengua materna etc. Quan vaig veure l'apartat sobre la llengua, hi havia un llistat amb un pilot d'opcions, vaig mirar si hi havia català cosa que havia donat per fet que no hi seria, doncs anava errada, era en la posició número 20 mentre que el castellà estava en la 99 (si no recordo malament). Després ens van fer una foto on no podiem riure, així que va ser seria la cosa.

Avui, sant tornem'hi. Quan hem arribat a l'aula assignada cada taula hi havia el nom amb el número de candidat (5069, el meu). Diguem que les parts que millor portava són les que pitjor m'han anat i les que tenia poques opcions de passar m'han anat com sempre, per tant sent realista no crec aconseguir el 60%. De totes maneres ja està fet!!

I a la tarda cap al pub a celebrar-ho. Hem regalat una foto al Gabriel, el professor, com a record del nostre pas per l'escola. També era l'aniversari de la Henny. Així que tots plegats hem passat una bona estona.

I ara toca esperar que la persona que m'ha despertat aquesta nit arribi...


El Gabriel obrint el regal

Abans de l'examen, a la Universitat d'Otago


El passaport espanyol és fet pols
 
Celebrant que ja som lliures!!

dimarts, 6 de desembre de 2011

d'exàmen a exàmen i tiro perquè em toca

Exàmen oral ahir i exàmen de tota la resta demà  (Reading, Writting, Use of English & Listening). En fi.

Avui ha sigut l'últim dia a LSI. Sentiments contradictoris. Per una banda feliç d'acabar però per l'altra trista. Nerviosa per l'exàmen que començare d'aquí a unes 9 hores i emocionada per poder començar a viatjar de nou.

Espero que sigui un obrir i tancar d'ulls i sigui quin sigui el resultat, el més important és el fet d'haver-ho provat i d'haver viscut aquesta experiència.

Avui a classe he portat els pastissos que vaig cuinar ahir. A l'hora d'esmorzar hi ha hagut qui ha anat corrents a comprar el cafè i ha tornat en un obrir i tancar d'ulls.

L'anècdota del dia ha sigut que tot el primer pis de l'escola ha vingut a intentar menjar el pastís però hem tancat la porta i fins i tot hi ha qui ha posat el cartell de "no obrir aquesta sortida d'emergència".

A la tarda sopar de despedida amb la Maria, ella marxa al gener abans que jo torni a Auckland.

En fi ara a dormir i descansar i estar a punt pel gran dia de demà!!!!!!!!!!

dilluns, 5 de desembre de 2011

Exàmen oral del CAE

Avui per fi ha arribat el dia de l'exàmen oral del CAE (Cambridge Advance Exam). El matí hem anat a teure el cap a classe. Revisió de quatre conceptes i part de comptar. Després hem anat anat a dinar Metro (foodcourt) i tots plegats cap al lloc de l'exàmen.

Els nervis no han jugat al meu favor. La meva parella ha sigut la Deyis (Turca, estudiem juntes). Ha anat bé però no com per treure la nota que necessito per salvar-me el cul en el global de l'exàmen. Només diré: "feina feta no fa destorb".

Tot seguit ens hem dirigit al Giapo a fer un gelat d'estiu. De sobte ha aparegut la Sue. I hem anat a casa meva a fer pastissos. Més tard ha vingut la Marie i totes juntes n'hem fet un total de 4 i de gustos diferent: un de bàsic, de coco, de poma i de xocolata. Això serà la meva despedida de l'escola ja que demà serà l'últim dia que la trepitjaré!!

El dimecres tot el dia exàmen, després gran celebració!!!



Dinant

Nervis abans de l'exàmen

Algunes més que d'altres...

Gelat d'estiu

A banda d'això, feia dies, i per ser més exactes setmanes que volia aprendre alguna cosa realment útil en aquestes terres tant llunyanes. I no és anglès. De fet he d'aprofitar que varis amics tenen el do o habilitat de fer el cub de rubric per aprende'n jo també. Avui la Marie me l'ha regalat, un regal de Nadal avançat. I entre pastís i pastís la Sue me n'ha ensenyat. Ara només em falta aprendre els passos finals i guanyar agilitat.


La Marie, la Sue i jo, fent pastissos i el cub de rubic
Les nostres obres d'art

diumenge, 4 de desembre de 2011

L'últim cap de setmana a Auckland

En un obrir i tancar d'ulls el temps simplement ha passat volant. El meu últim cap de setmana a Auckland i ni tant sols m'ho ha semblat. I és que quan el temps simplement es gaudeix no saps ni com però ha passat volant. I el millor de tot és que han pasat una infinitat de petits grans moments.

Aquesta setmana van fer 6 mesos justos i clavats que vaig arribar. Em queda un bocinet més de temps per gaudir al màxim cada instant en aquest país tant llunyà ple de grans tresors, desde la gent fins als grans paratges naturals.

Divendres de pub amb competició per una ampolla d'aigua per tombar-la d'un cop i que es tornés a aixecar; retrobades amb gent que feia molt i molt de temps que no veia i la majoria per casualitatgresc; a per despedir a més gent que marxa; pintors que em van treure del llit el dissabte a les 7 del matí havent dormint poques hores; anar de compres de mala llet i agafar-ne encara més quan acabes i veus que t'hi has deixat gairebé $300; desfilada de militars al carrer principal d'Auckland; postres per despedir-me de gent; festa per recollir diners per caritat; i avui dia de pluja horrible que no m'ha fet passar un dia de gos tancada a casa.

En un cap de setmana on les emocions comencen a fer-se intenses, on veus que la gent que coneixes i que has compartit part del teu temps, de la teva vida, marxa (igual que tu). Que quan al gener tonaré per agafar l'avió només quedaran 4 gats dels que he compartit aquesta experiència tant marevellosa de viure i estudiar a l'altra punta del món. I inebitablement comences a temer el futur. Començar de nou.


Un dia de classe - buscant passatemps

Queen st de dia

Divendres al pub - Retrobament amb la Joanna

Queen st de nit

Festa de despedida

Desfilada militar



A la festa de la caritat per Somalia